Llegeixo el diari. Nous atemptats a l'Iraq, continua la crisi en Orient Mitjà, nou informe sobre l'escalfament global amb dades alarmants, queda petroli del Prestige en els fons marins de Galícia... Notícies aïllades en diferents seccions, no sembla haver-hi cap relació. Han passat 5 anys i llegim el periòdic d'altra manera. Ara també llegim algunes paraules que no apareixen impreses entre línies d'aquests titulars: cotxe, dependència energètica, gasolina, dutxa, viatjar, pinya a l'hivern, aire condicionat.....

Això és una mica el que inicialment ens va atreure del consum conscient: entendre allò quotidià, allò proper, allò concret... tot plegat em fa entendre molt més enllà del que apareix a primera vista. Vivim en el que s'ha anomenat la societat de consum, on la publicitat juga un paper cada vegada més important en les decisions que prenem en la vida quotidiana, generant dinàmiques que desemboquen en noves necessitats. El consum conscient proposa analitzar els esdeveniments que ocorren sota un enfocament més integral, prendre consciència de les sinergies que existeixen entre els aspectes ambientals, socials i econòmics d'aquest món globalitzat fins a arribar a un mateix i la seva vida quotidiana. El consumidor crític no té una anàlisi molt diferent a altra molta gent si per ventura el que més li caracteritza és aquesta actitud d’estirar del fil fins a arribar a un mateix.

Què tinc jo a veure amb tot això? Com afecten les meves accions en els desequilibris que hi ha en el planeta, en la gestió dels recursos naturals, en la polarització social? I com m'afecta el meu consum a la meva salut, a les meves relacions, el meu temps?... Es tracta d'entendre com funciona el meu entorn, com m'afecta i com li afecto. És des del quotidià, fins i tot domèstic, des d'on em faig preguntes i busco alternatives. Tractant de tenir en compte aspectes de tipus social o ecològic a l'hora de consumir més enllà de la qualitat i del preu. Però va més enllà; al replantejar-nos el nostre consum i buscar altres opcions, hem anat descobrint altres formes de viure, construint un altre ideal de bona vida diferent a l'hegemònic. Un ideal propi que ens satisfaci més. Aquest anar i venir des d'un mateix no és per a alimentar la culpa, o enarborar un standard moral de penitència. El consum crític passa, entre altres coses, per buscar el millor per a un mateix, i no per una vida d’abnegació. Si consumeixo menys, podré treballar menys, deuré menys al banc, tindré hàbits més saludables? Seré més amo dels meus actes? Un dels principals pilars sobre els quals es sustenta el model de societat capitalista són els béns de consum i els seus fluxos de mercat.

En l'última baula, que ho subjecta tot, estem les persones que decidim què usem i què llencem. Aquí radica una raó de pes per a plantejar-se un consum crític, una tendència que contagiada pot provocar canvi. No es tracta de canviar el món des del consum si no de no deixar que el nostre consum sigueixi transformant les nostres vides, ciutats, territoris... Es tracta d'entendre la irremeiable relació entre la nostra destinació individual i col·lectiva i per tant voler implicar-se en ella. Tant des de la participació en moviments socials com des d'un consum conscient es construeixen altres móns possibles però factibles, i ambdues dinàmiques es retroalimenten. Pot semblar, pels preus i ambients d'algunes botigues de consum ecològic, que aquest ball és per als que s’ho poden permetre. Però el ball és bastant més complex i variat en els seus ritmes. I és que si per a consumir conscientment cal gastar molt i guanyar més és que potser no estem fent les preguntes adequades.

Revisem els nostres hàbits però per a canviar de model, no de logotip. I com es tracta de canviar de model aquí i ara, en el dia a dia, caldrà construir-ne un altre a temps. Si no t'agrada com funcionen els canals comercials i industrials convencionals caldrà construir o donar vida a altres de nous. No es tracta de consumir igual però en verd, morat o groc. Ni de jugar al trencaclosques de triar marca. El qüestionament és pràctic però alhora profund.. Per a construir altres models hem de buscar-los, valorar-los, entendre'ls, donar-los vida. El camí el recorrem experimentant, inventant a cada pas. No existeix un dogma del bon consum ni seria bo que existís. Cadascú segons la seva realitat, valors i prioritats que provi, experimenti, qüestioni o inventi. El camí es fa caminant.