Durant el mes de novembre ha estat exposat un conjunt de fotografies amb el nom genèric de Miratges dels Bolets al bar del Casal Vilaplanenc. Gràcies al suport i implicació totalment desinteressada d’en Carles, el cafeter del casal, s’ha pogut portar aquesta exposició a Vilaplana.

Els seus creadors són en Toni Moreno i en Jordi Rius. En Toni Moreno en la seva vida professional és dissenyador gràfic i fotògraf, i en el seu temps de lleure micòleg. L’altre 50% és en Jordi Rius, de professió (totalment antagonista a l’art) mecànic elèctric. Fora d’aquesta activitat professional és micòleg, filatèlic i afeccionat a la fotografia, Aquest conjunt d’inquietuds l’han portat a que Correus hagi editat enguany una sèrie de segells de bolets amb una de les seves fotografies.

Però, què són els miratges dels bolets? Miratges dels bolets és una exposició de contingut únicament artístic on els bolets són els principals protagonistes. Estar tocats pels bolets els ha dut a desubicar els bolets del seu hàbitat natural i reubicar-los en espais urbans. El repte que tenen en Toni i en Jordi, és veure si això podia funcionar i els bolets s’adaptaven a aquests nous espais i, a la mateixa vegada, no en sortien malparats. Han cercat textures i colors on els bolets es sentissin ben acollits. Tot i que és una exposició d’art digital on es fusionen dues imatges diferents per aconseguir-ne una de sola, han respectat sempre les paletes cromàtiques d’ambdues, de manera que cap color ha estat alterat de manera artificial. Tots els colors que s’han pogut veure en aquesta col·lecció són naturals.

D’altra banda, la Societat Catalana de Micologia, societat decana a casa nostra, és la llançadora i suport d’aquest projecte que ja ha estat al Museu d’Art del Bolet a Montmajor (Berguedà), Molins de Rei (Baix Llobregat), Guils de Cerdanya (Cerdanya), Sant Hilari Sacalm (La Selva), i que té la propera cita el 10 de gener a Centelles (Osona). Durant cinc anys aquesta exposició anirà tombant per Catalunya, i en la que els seus autors només volen que es visioni la seva obra, i que crei algun tipus de reacció, sense buscar l’interès merament econòmic.

També manquen persones com en Carles, i el seu esforç desinteressat de portar aquesta exposició a Vilaplana, sobretot en aquests temps de crisi econòmica.

Des d’aquestes línies que em brinda Lo Pedrís i en nom d’en Toni i en Jordi dono les gràcies a les persones que han visionat l’exposició i que han expressat la seva opinió, aprovació o desaprovació d’aquesta col·lecció, perquè això vol dir que no els ha deixats indiferents, amb la qual cosa els autors se senten més que satisfets.