Com que el promès és deute, i tal com vaig comentar a l’edició passada, continuo amb l’article sobre la importància que té l’exercici físic per a la canalla intentant relacionar aquest amb el joc.
En línies generals, els especialistes de la salut acceptem que el comportament sedentari, entès com a absència d'activitat física habitual, és perjudicial per a les persones, afavorint o agreujant el risc de malalties diverses, contribuint a deteriorar el funcionament quotidià, o simplement impedint el major gaudi de les experiències diàries. En contraposició es considera que una activitat física moderada i realitzada amb continuïtat, ajuda a prevenir, superar o alleugerir malalties i, més encara, a incrementar la salut, el benestar i la qualitat de vida.
En l'altre extrem del sedentarisme, s'ha observat, així mateix, que la pràctica inadequada d'activitat física, bé per excés quantitatiu o per practicar una activitat inapropiada o mal realitzada pot també tenir efectes perjudicials.
Es conclou, clarament, que realitzar una activitat física en les condicions adients pot resultar beneficiós, però que tant la conducta sedentària com l'activitat inapropiada poden propiciar riscs i perjudicis greus per a la salut, el benestar, el funcionament general i, en definitiva, la qualitat de vida de les persones.
Amb l’exercici físic moderat, els nens tenen la possibilitat de desenvolupar totes les seves qualitats i aptituds però, en un principi aquest exercici físic ha de ser general i inespecífic, és a dir, ha de comprendre totes les possibilitats del moviment i treballar el màxim d’aspectes possibles, com ara la força, la velocitat, elasticitat..., d’una manera aeròbica (resistència). L’especificitat que suposa la pràctica d’un esport en concret a edats molt primerenques pot alterar el seu desenvolupament psicomotriu i fisiològic
Hi ha molt pocs esports simètrics, que treballin d’una manera equilibrada la lateralitat, creant descompensacions i mancances que en època de creixement no resulten massa beneficioses, i si a més afegim la rígida disciplina a la què majoritàriament els entrenadors esportius sotmeten els seus deixebles, es pot entendre que el més adequat és permetre el lliure moviment expressiu del nen, que de manera natural és complet i equilibrat, i afegir a més el component lúdic per tal de crear en ells el plaer i la cultura de la realització d’activitat física.
Un cop arribat a aquest punt de barrejar exercici físic i component lúdic, ens tornem a trobar amb el joc. I és aquí on introdueixo la meva proposta per tal que pogueu practicar plegats amb els vostres fills.
NOM DEL JOC: Salt de la mula
TIPUS D’EXERCICI: Aeròbic (es treballa la velocitat i força, amb component de resistència)
TERRENY: Espai ampli a l’aire lliure (carrer)
MATERIAL: No cal cap material específic
Nº PARTICIPANTS: A partir de dos (il·limitat)
ORGANITZACIÓ: Els participants dempeus en filera. El primer flexiona l’esquena amb els colzes recolzats als genolls una mica flexionats i el cap també flexionat cap al pit (protecció)
EXPLICACIÓ DEL JOC: El segon participant salta per sobre del primer (pot recolzar les mans a sobre de l’esquena del primer), i es col·loca en la mateixa posició que el primer uns metres més enllà. Tot seguit el tercer salta per sobre del primer i del segon, col·locant-se en la mateixa posició uns metres més enllà del segon. La resta de participants van realitzant la mateixa operació per ordre, saltant un a un tots els companys acotxats en filera. Quan l’últim participant ha saltat per sobre del primer, aquest s’incorpora i comença a saltar un a un per sobre dels altres. Després el segon, el tercer...
Cada cop que tothom ha saltat per sobre de tots, es pot anar augmentant l’alçada dels acotxats de manera que cada cop el salt resulta més complicat. Amb els desplaçaments que implica, es pot anar traçant un recorregut pels carrers del poble.
Bibliografia recomanada: “1000 JUEGOS Y DEPORTES POPULARES Y TRADICIONALES – LA TRADICIÓN JUGADA-“ Pere Lavega Burgués, Salvador Olaso Climent. Ed. Paidotribo. ISBN-84-8019-401-4.
