Nascut a Vilaplana
(10 comentaris)
Vaig néixer a VILAPLANA , un poble del Baix Camp, partit judicial de Reus. Aleshores tenia pel cap alt unes 810 persones. Ara són 624 els seus habitants. L'altura sobre el nivell del mar és de 364 metres. El nucli més antic del poble es troba, a redós de l'església . Cal Bodro (1783 ) , la Carme ( 1871 ), cal Fugitiu ( 1903 ) , totes aquestes cases tenen arcades adovellades a la porta d'entrada. La de ca la Sofia ( 1.92O ) i ca la Sivina ( 1.9l4 ) del carrer Jacint Verdaguer o de la Pujada, també tenen portals adovellats. Cal Batjau , carrer Angel Guimerà l2, té dintre la casa un arc romànic, de pedra calcària, del segle XIV- XV. Té uns 6 m de llum i una alçada aproximada de 2,5 m. Altres cases del mateix carrer números 8, 10, 14, 16 i 15 també lluïen arcs del mateix estil, ara desapareguts. Menció especial per cal Peraire, carrer Major l7. Casa del segle XV-XVI. La façana tenia valuosos frescos, encara amb dificultat se'n veuen alguns, fets per Francesc Pamies ( modernista ) i en el segon pis tant les portes com els vidres i parets estan ricament decorades amb motius ornamentals, florals o geomètrics.
Durant els segles XIX i XX va baixar molta gent de La Mussara i de Mas Cabrés, que pertany al terme de l'Aleixar. Els de Mas Cabrés, segons conta el Pep Serres, anaven a missa a l'Aleixar, però volien que obríssin el diumenge les tendes per comprar, cosa que no van aconseguir. Llavors demanaren que construïssin una capella, tampoc no varen voler, puix creien que després podia convertir-se en parròquia. Cansats de tants entrebancs decidiren traslladar-se, a oir missa, a Vilaplana. Poc després molts ja s'hii quedaren, fins que dit llogaret quedà sense habitants. Deien que a Vilaplana s'hi vivia millor puix a més d'aigua abundant tenien tendes, pastisseries amb forn de pa, cafès, barber, metge, mestre i capellà.
Els seus contraforts i respatller són la serralada de La Mussara, amb llurs cingles Roig i Blanc d'una formosor i plasticitat extraordinàries principalment al capvespre quan el sol ens diu adéu-siau. El poble té dos barrancs, un que baixa de LES TOSQUES: la pedra tosca, vermellosa, apta per esmolar estisores i ganivets (el més cabalós dels dos) i l'altre el barranc dels GARRIGOTS ( el nom es derivat de garric, alzina nana, potser indicant també terra no gaire bona per al conreu ), que naixent a la part oest de la serralada, baixa suament, besant els peus del mas del Mallafré, per ajuntar-se, augmentant el cabal, davant dels actuals rentadors (l'antiga cacau), agafant ja el nom de riera. Ara dissortadament quasi són secs, però jo, de petit, havia vist riuades que contemplava des de la barana de la Riba o damunt el pont de Mallafré. Tenien forca, majestuositat, vermelló i bramaven com els bous. Dies desprès ens deien que la riera de Maspujols (continuació de la nostra) havia trencat o descarnat la carretera de Reus a Falset i la de Tarragona a València al seu pas per Cambrils. Vilaplana té com a veïns els pobles de l'Aleixar, de l'Alforja i de la Mussara, tots d'origen àrab. La població més jove és Vilaplana, nascuda cristiana a finals del segle XVII, per això, el seu terme municipal, queda ofegat pels de l'Aleixar i de l' Alforja;encara sort que ara pot respirar els aires purs i flairosos d’espígol, romaní, farigola, i ginesta de La Mussara. El seu terme no és pas planer ; té molts terrenys muntanyosos apuntalats per marges molt ben fets pels nostres avantpassats (continuats per molt pocs) i garrigots que avui ja són bosc.
La collita principal és: l'avellana, l'olivera i últimament l'ametller, però abans hi havia plantats molts ceps i també garrofers. Els arbres fruiters més corrents són: la figuera, el cirerer, la prunera, l'albercoquer, el presseguer i un, que des de petit, a l'estar a dos passos de casa, miràvem encuriosits, el caqui, i que nosaltres en deiem "palosanto " puix madura per la Festivitat de Tots Sants. De les fruites bosquetanes les preferides eren: les mores negres, els lledons (que una vegada treta la molsa, el pinyol servia, dins d'un canutet de fusta, com arma de defensa). L'escut del meu poble és un campanar aixecat prop d'una casa-església . Ell és el centre neurològic del poble. Aquestes són les meves arrels i la sang que frueix per les venes. NOTA IMPORTANT : Degut a un imbecil ( persona o màquina) he tingut de treure poseu COMENTARIS perquè m'omplia la primera pàgina ( en lloc de comentaris URL de propanda de artícles farmacèutics o de cigarretes) amb 300 i pico, que bloquejava l'ordinador. SI VOLEU POSAR COMENTARIS els envieu al meu e-mail ( eladi-huguet @hotmail.com ) i jo els inserirè a la pàgina corresponent. MOLTES GRACIES I PERDONEU LA MOLESTIA. ELADI
