19 DE DESEMBRE DE 1.933
N A I X E M E N T
Vaig néixer el 19 de desembre. Era un dia fred i plujós. Tragué el cap a les onze del matí. Criatura que neixia a cal Mengol molt pocs donaven per ella un ral, començant per el doctor March, puix els antecedents familiars jugaven desfavorablement. Alguns inclós propagaren que havia nascut mort, gràcies a Déu, no ho encertaren ; raó no els faltava, doncs en nou anys, moriren quatre germans ( la Maria, la Blanca, el Sebastià i la Teresina ). El que visqué casi quatre anys fou el Sebastià, que segons conten, era molt eixerit. La foto, que veieu, no sé si és la meva o la seva. La gent, quan em veia, els hi semblava una figura de cera. Les orelles eran tan fines i primes ( transparents ) que un paper de fumar o un escuradents , posat darrera, es veia. No sé, prou bé, quina malaltia patia. Els medicaments venian de l'Alemanya i varen fer-me algunes transfusions de sang. Mai he sabut la malaltia , segurament era una anemia barrejada amb altres malalties. El doctor March recomenà als pares un canvi d'aires. Els estius de 1934, del 35 i del 36 pujarem cap a La Mussara, hostetjats a cal Agustenc, parent del pare i que tenia la casa davant de la bassa. També pujà el meu germà i tres cosines de cal Sisquet del Pa, allotjades al " Maset ". Les meves manyagueres de petit foren la Paquita i la Mercé de cal Sisquet del pa, la Maria "Peirona" a les que s'hi afegia la Maria "Mengola" i la Mercè " Mundeta ", també cosines mevas, que em portaven a passejar en braços, per les darreres i per la carretera a fi de que em toqués el sol. Fins als tres anys no vaig començar a caminar i a parlar. I tampoc no conexia a ningú. De jovenet, quan trobava el doctor March pel carrer, la primera cosa que sortia de la seva boca era : ets un miracle vivent
SOC SAGITARI :
Un dels signes més positius del zodiac. El nostre símbol es l'arquer, mig peix i mig home ( un enllaç perfecte entre materia i esperit). Som versàtils i disfrutem amb l'aventura i el desconegut Som molt viatgers. Tenim la ment oberta sempre a noves idees i experiències, mantenint davant el món, una actitut positiva i optimista; això ha fet que hagi superat amb èxit malalties i operacions molt complicades, junt amb l'ajut diví. Creiem en l'ètica i ens agrada els ritus religiosos ( entrada al Seminari), militar en un partit polític ( El Carlisme) i de futbol (L'Espanyol de Barcelona). Som intuitius i bons organitzadors ( les diferentes empreses muntades, viatges programats i reorganització del Carlisme catalá). Tenim un geni fort i pequem d'impaciència quan veiem que els altres no van al mateix pas que nosaltres (alguns, dissortadament, han sofert les conseqüències ). Som bons docents ( professor a uns quants col.legis de Barcelona), predicadors-oradors ( tant al Seminari com als aplecs carlins) i podem obtenir èxit com advocats, oradors i conferenciants( això també s'acomplert).
SAGITARI es governat per Júpiter. Es troba emplaçat a la novena casa que és la dels viatges i la filosofía. És un signe de foc ( optimiste i decidit davant el món). El color preferit és el BLAU FOSC ( la majoria dels vestits son d'aquest color o grisos), la pedra més estimada el JACINT ( el meu fillol porta aquest nom ) .És una pedra preciosa transparent, de color vermell opac, que es presenta normalment en cristalls petits, molt ben conformats, aïllats o be en grups. N''hi ha sobretot a les argiles, a les margueres i els guixos del Keuper (ciutat d'Alemanya ) on les argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, sofreixen invasions periòdiques de la mar. En hebreu es diu : Léixem, i pertànyia a la tribu de Gad.
Les flors preferides són: els CLAVELLS i les MARGARIDES. ELS CLAVELLS són plantes de generoses i perllongades floracions . Són espècies molt aromàti ques compostes pels botons florals o poncelles assecades. Es tinten de molts colors i normalment combinen dos. Alguns amb tonalitats de rosa i roig , als qui acostuma acompanyar el blanc, que també pot estar sol. Les fulles són de disposició oposada i simples El calze tubulós i els pètals dentats o dividits en lacinies, de color vermell, purpuri, rosat o blanquinós. Procedeixen d'Euràsia. El seu nom llatí es ·" Dianthus " o també " Clavus " ja que el capoll sec sense obrir recorda aquesta forma. " Tinc un clavell per tu/ que m´han dit que tens pena al cor/ i tristesa als ulls./ Tinc un clavell per tu / sé que potser em poso on no puc/ però un somriure teu / em faria sant amb la feina acabada /.
LES MARGARIDES. . Totes les margarides es caracteritzen per tenir un capítol floral ( típicament de color groc al disc del centre, algunes procedents d'Àfrica el tenen negre), envoltat per lígules ( típicament blanques o grogues ) amb aspecte de pètals. Les margarides tenen un segon nom Chivirites. De la margarida silvestre s'han obtingut moltes varietats que han perdut l'enorme capacitat de produir botons. Normalment floreixen a la primavera, però donada la gran varietat inclús cobreixen algunes setmanes d'hivern. Són molt apreciades pels carlins ja que algunes reines portaren dit nom i ensems les boines de les " margarides " són blanques. Els colors van des de blanc pur fins al roig intens passant per tonalitats intermédies com el groc . Són oriündes de les Illes Canaries.
Els animals protegits pel Sagitari son : el CAVALL perquè és molt polít i elegant. És deixa ensinistrar per l' home. Té una enorme resistència i pot viatjar durant cents de quilòmetres sense respir. Un dels juguets preferits era un cavall molt alt de cartó i quan passava per les darreres, el de cal Perapó , quedava embadocat. El cavall ha sigut àmpliament utilitzat per l'home, amb fins domèstics des de l'antiguitat. Foren domesticats en les altiplanícies d'Àsia. Van servir per les tribus nòmades per a traslladar-se d'un lloc a un altre i damunt dels lloms del cavall portaven la casa i els queviures, posteriorment convertits en guerrers arribaren fins al cor d'Europa
L'altre animal és L'ELEFANT que és el més gran i pesat ( de 5.000 a 7.500kg.) dels mamifers terrestres, així com d'una trompa que té una funció olfactiva, tàctil i prèsil. Els incisius superiors es perllonguen extraordinàriament constituin les típiques defenses. Són d'un color grisenc i té la pell molt dura. Viuen en grups de 20 a 50 individus. La seva alimentació és herbívora ( herba, fulles, fruits i escorça dels arbres ). Poden arribar fins als 60 anys. A Tailàndia són animals sagrats. Són símbols de la memòria , de l'amistat i valentia. Sempre estan disposats a coquetejar amb foresters i tenen un caràcter profètic i ens poden ajudar a descobrir la nostra propia personalitat i les arrels de divinitat que portem. Una de les coses que m'hauria agradat fer és pujar damunt d'un elefant i passejar-me per la sabana africana. 
Finalment l'altre animal protegit és el GOS : el nostre amic i company. N'hi ha de moltes raçes i tamanys però tots tenen l'instint de donar amor i afecte. Els gossos han desarrollat al màxim les facultats persecutories. La seva anatomía és al servei de la resistència a la carrera. La caixa toràcica és fonda i estreta: les potes, llargues i fines acaben amb ungles fortes per a tenir un perfecte recolzament, que proporciona al gos l'impuls adequat . La resistència física sempre comporta pèrdua de pes, per això son xuclats i lleugers. Estan dotats d'un olfacte i d'una oïda excel.lents. Corren sempre amb la cua alçada. Són molt sociables i disciplinats. Alguns estudiosos afirmen que els gossos domèstics es comporten amb els seus amos com si fossin una barreja de llurs mares i de l'individu dominant del clan. 
El gos adopta postures infantils de submissió quan s'apropa l'amo, sempre està disposat a obeir-lo i a jugar amb ell, cerca la seva protecció i al mateix temps el defensa. Inclús el gos més vell mourà la cua alegrament i s'estirarà d'espatlles, com característica d'una actitut infantil, si l'amo l'afalaga. Jo he vist somiquejar molts per la mort dels seus amos. Un gos al qual vaig tenir molt d'afecte fou " El Titus" de l'oncle Ritu. Era molt gran i inclús el montava a cavall.
