AIGUA, RIERA I FONTS A VILAPLANA.
L'AIGUA. L'aigua és un compost químic ( hidrogen i oxigen ) transparent, inodor , insípid, el qual en un estat més o menys impur, constitueix la pluja en estat líquid, gel en estat sòlid i vapor en estat gasós. L'aigua és un dels quatre elements clàssics juntament amb el foc, l'aire i la terra.
L'aigua té color , i el canvia segons el cel i l'humor del temps. L'aigua té totes les formes i contorns haguts i per haver. L'aigua és del cel i de la terra, doncs ve dels núvols i creix sota les mines. L'aigua és un líquid en les fonts i un vapor en el firmament. És freda i calenta. És opaca i transparent i pot fins i tot vèncer el foc. L'aigua és l'infinit en l'horitzó de la mar i el finit en la copa que atanses als llavis per beure. Ho és tot i no és res. Aquesta fotografia és la riera de Vilaplana treta del bloc d'en Tomàs Bigorra. La vida a la Terra depèn de l'aigua, ja sigui en forma de precipitacions, fluint a la superfície o del subsòl. L'aigua és necessària per a tots els èssers vius , des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran. La superfície de la Terra ès coberta d'aigua en un 70% i un 97% d'aquesta aigua és salada i es troba formant els oceans i els mars. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça.
He volgut fer aquest llarg comentari perquè tothom s'adoni de la seva importància , no fer-ne mal ús i molt menys contaminar-la. És un bé escàs i mal distribuït. L'aigua potable a Catalunya i tampoc se'n lliura VILAPLANA, és insuficient per garantir l'abastiment de la població sobretot per una mala gestió d'aquest recurs anomenat "l'or blau ". A més hem d'afagir la insuficiència de pluja a tota l'àrea de la Mediterrània. Les solucions passen per un millor aprofitament, estalviant aigua en l'ús domèstic i també en els conreus. Ha de planificar-se millor la hidrografia del territori i arribar a acords per eliminar positivament els conflictes per l'accés a les riberes dels rius i a la explotació raonable dels pous.
La pluviometria els vuit primers mesos de 2.008 foren molt min- sos quasi imper- ceptibles a Vila- plana. Mesos secs on faltà on mancà tant l'aigua a les persones com a les plantes. Sort d'els mesos següents: el setembre és recolliren 183 litres per metre quadrat, l'octubre uns 16O litres, el novembre al voltant dels 90 litres i el desembre uns 58 litres, que fan un registre total de 1.020 litres.
L'agricultura, la ramaderia i els camps de golf són les activitats humanes que consumeixen més aigua.A Catalunya representen gairabé un 50%del consum total. Actualment quan a l'agricultura s'ha millorat amb les tècniques de microgoteig que l'aigua va directe a les arrels de les plantes i permeten un aprofitament quasi òptim de l'aigua. Cosa semblant s'hauria de fer amb els regadius de les hortes, els recs i els crestalls ja que fan perdre molta aigua tant per l' evaporació com per la filtració.
L'aigua corrent no arribà al poble fins l'any 1.960 i a les cases més tard. El dipòsit vell de Les Creus acabat l'any 1.921 no es va utilitzar fins l'any 1.960 . Té forma trapezoïdal i fou construït per l'arquitecte Sr. LLevat. A l'any 1974 s'hi incorporà una font a la façana frontal. L'any 1.997 quedà fora de servei car es construí un nou dipòsit amb més capacitat.
Per l'aigua potable es localitzaren dos pous a la rasa dels Freginals també anomenada de la Bàrbara, un altre a la baixada del Casal i un en l'antiga mina del Salvat . Tenim una planta depuradora enfront del Pont Vell.
Els recs : Un porta l'aigua de La Balandra i rega totes les hortes dels Freginals i l'altre ve de la bassa de La Vila i reseguin el carrer de l'abeurador i tot el carrer Major pel costat dret, rega les hortes de dites cases i els horts del sud de les darreres. Quan erem petits disfrutavem aixecant les pedres del rec , que amagaven els pouets que hi havia , i cambiavem els taps de suro embolcallats de roba, desviant l'aigua cap a un altre hort. O com molt bé explica en Josep Mª. Garcia Abelló : ..o els anys de servei que us hem fet com a paviment conductor de les aigües que baixaven pels lluents lloms dels nostres carrers " ( Història d'un llambordí ).La fotografia de l'abeurador és de Lo Pedris.
L A R I E R A.
La nostra riera és formada ( com he dit en la primera pàgina de les vivencies) pel barranc de Les Tosques amb el seu afluent el Torrent del Mariner i el barranc dels Garrigots amb el seu afluent el Torrent de Les Valls. Quan un riu és curt i estret rep el nom de riera , com és el cas de Vilaplana. Riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. El seu nom ve del llatí " rivus " que significa rec o rierol.
Ültima estada a Vilaplana , fa cosa de tres mesos , vaig quedà avergonyit de veure la quantitat de brutícia, esbarzers, tuferes, arbres caiguts , rocs que fan materialment impracticable el seguiment dels nostres barrancs. Ni els tolls on tantes vegades jugavem ( banyant-nos, pescant o simplement tirant-hi pedres) és poden percebre. Un gran desencís!. Autoritats Vilaplanenques us faig un prec : així com els camins per anar a les diferents partides del terme municipal han sigut degudament arreglats i és un avenç importantíssim , quelcom semblant s'hauria de fer en els nostres barrancs com objectiu prioritari. Veure des de La Riba que tan bellament canta el Pitxi : " Des d'aquell elevat i privilegiat indret de la Riba, mirador reial de Vilaplana i balconada simbòlica del firmament, tot es veu, s'escolta, s'olora, es capta... perfectament. Des d'allí , he albirat els vostres moradencs cingles, el salt de l'Agustí, tobogan alt i vermell de les aigües, el forat que assenyala el Migdia, l'entremaliada Gitana, .... Des del mirador estant, he vist i patit les crescudes dels barrancs de les Tosques , dels Garrigots, de les Valls , quan passaven llurs aigües en cada una de les abundoses riuades que la riera conduïa , molt de tant en tant, mar enllà " ( Història d'un llambordí ) l'estat del barranc és per girar la vista cap a un altre lloc, i dir : que descuidat tenen un lloc per a gaudir.
.jpg)
La fotografia és del barranc de Les Valls i correspon a la riuada del 23 de setembre de 1.971 . Un riu o riera està compost per la capçalera d'on prové l'aigua generalment de fonts que en forma directa o indirecta estan relacionades amb les precipitacions o pluges; els rius també poden rebre aigua dels brolladors. L'aigua subterrània és una important font fluvial, perquè manté un cabal relativament constant, a diferència de rieres que només reben les aigües de pluja, el règim de les quals és molt irregular com és la nostra. L'aigua circula confinada, amb un pis o llit entre bancs o vores, aquesta part s'anomena curs alt de la riera. Quan flueix en àrees relativament planes llavors es considera el curs mitjà , que en el nostre cas no es produeix fins haver passat el poble d'Aleixar, per a desembocar a la Mediterrànea a Cambrils.
Alguns rius curts i rieres poden fluir des de la seva capçalera fins al mar sense convertir-se en afluents o tributaris d'un altre major, ni rebre aigua d'altres rieres, però sí de torrents, com és la nostra riera. En el transcurs s'hi fan tolls que són llocs profunds d'un riu o d'una riera on l'aigua és neta i té poc moviment. Normalment al seu entorn es col.loquen pedres, dins del llit del riu, així la làmina d'aigua aumenta i sembla que l'aigua quedi estancada. Ni havia un de preferit; el toll que estava a dues passes de la font del Moreno al barranc dels Garrigots. Era un dels llocs millors per jugar.
La fotografia és de la Montserat Bidó i publicada en Lo Pedris : la riera de Vilaplana amb la canalla damunt de les pedres i mirant com corre l'aigua. Foto feta l'any 1.926.
Quan tenia uns 8 anys a la nostra riera es podien pescar peixos com els barbs, carpes i altres dels que no recordo els noms. Amb una canya de pescar i un ham que a la seva punta hi posavem un cuc per esquer per enganyar els peixos. Quan un peix picava aixecavem la canya amb l'ham, agafavem el peix i amb un vimet el passavem per les ganyes i feiem una rastellera. També hi havia molts crancs, i de grossos, amagats sota les pedres, de color blanquinós, que quan es cuinaven es tornaven de color vermell intens . A mi m'agradavem fets amb arrós. Sembla que tant els peixos com els crancs venien de les basses del Mas de Mallafré, on n'hi havia moltíssims i de distints colors. Es veu que un dia les buidaren per escurar-les i amb l'aigua baixaren peixos i crancs al barranc dels Garrigots i desprès pujaren al barranc de Les Tosques. El peix era un símbol per identificar els primitius cristians; dit símbol es troba principalment en les Catacumbes romanes. La fusió entre humans i peixos dóna lloc a diversos monstres, com la Sirena.
El riu o la riera esdevé una metàfora per representar la vida humana , ja que flueix ( passa el temps ) , té accidents, depèn del terreny i desemboca al mar, i es queda en repós ( la mort ) . Aquí podriem perfectament posar-hi un dels versos de Jorge Manrique ( 1.440 - 1.479 ) a la mort del seu pare : " Nuestras vidas son los rios, / que van a dar en la mar/ que es el morir; / allí van los señorios / a se acabar y consumir ;/ allí los rios caudales,/ allí los otros medianos / y más chicos, / y llegados son iguales,/ los que viven por sus manos y los ricos./ Aquesta fotografia és de la tan anomenada bassa de La Balandra.
L E S F O N T S O D E U S.
Vilaplana té moltes fonts i mines però de molt poc cabal. Això és degut a molts motius : les pluges al nostre poble és concentren de setembre a febrer, deixant entremig, períodes secs i molt diferents d'un any a l'altre; a l'estiu fa força calor provocant que l'evaporació sigui altíssima i l'aigua es vegi notablement reduïda; a més el relleu del terme amb forts pendents no facilita l'absorció de l'aigua cap a les capes del subsòl ; i finalment les plaques tectòniques de La Mussara estan inclinades cap al nord, és a dir, cap a La Febró i Mont-ral afavorint que les aigües subterrànies es moguin cap a la vessant del riu Brugent en detriment de la vessant sud , Vilaplana.
La font és produeix en un indret on l'aigua subterrània brolla o surt a la superfície a terra o entre roques. S'origina per la filtració de l'aigua de pluja que penetra en un àrea i emergeix en un altre de menor altitud, on l'aigua no està confinada. La majoria de les fonts amb més cabal són fora del terme municipal però molt freqüentades pels vilaplanencs.
Començaré anomenant aquelles fonts que són més properes al poble. La font del MORENO es troba al final del carrer doctor Fleming, molt a prop dels actuals rentadors i a l'esquerra del barranc dels Garrigots, mirant cap a La Mussara. Al costat de la font hi havia una figuera força grossa , i les seves arrells penetraven dintre del pedregam. De petits, entre la font, el toll i la " cacau " hi passavem moltes estones. En aquesta font omplien els càntirs tota la gent de la Plaçeta ( avui Pau Casals) i voltants. La font de LES CREUS situada al final del carrer Santiago Rusiñol, on comença el camí de Les Tosques. És al costat esquerra del barranc i es baixen uns esglaons. A més de la font era on la gent rentava la roba , protegits per l'ombra d'un noguer de gran port ( com diu en Tomàs). Tota la gent de la part alta del poble hi anaven a omplir els càntirs per beure. La fonteta de LA MISERICÒRDIA es troba seguint el camí de l'Alforja des del pont de Mallafré, passades les Escamades, a mà esquerra i baixant uns esglaons hi ha una petita font acanonada que omple la bassa. Moltes vegades amb les cosines de cal Sisquet ens hi arribavem per berenar. I la font de LA VILA sota mateix del pont de Mallafré. Antigament la part baixa del Dr. Mallafré es deia carrer de La Font. Per molts quasi desconeguda i de petits mai hi vam anar. La fotografia correspon a dita font.
