CASAMENT. MORT i FILLS de " Cal Sisquet "
(3 comentaris)La fotografia que encapçala la pàgina " Ca l'Oncle Sisquet " amb el feixos de llenya de pi per cremar al forn, amontegats a la cantonada de la plaçeta , fa que vinguin a la memòria una serie d'anècdotes referents a FER LLUNES, molt típiques d'alguns fills de pagesos tant abans de la guerra com principalment després. Era una de les formes d'obtenir d'amagatotis uns dinerons. Prenien de les seves cases sacs d'avellanes , generalment a la nit ,per això es deien LLUNES, doncs la LLUNA és l'astre de la nit, per poder-les vendre al CARXOT O L'oncle RITU pel matí. A vegades aprofitaven aquell munt de feixos per amagar-les. Tant l'oncle però principalment el Francisco al agafar feixos trobaren al mateix temps un regal valuós : un sac d'avellanes.
Experts en fer llunes d'aquesta part del poble foren els fills de " CAL VALL ", el pare JOAN VALL i FERRÉ era qui portava el feixos de llenya del bosc , per cremar al forn de l'oncle Sisquet, i per tant sempre estava a l'aguait ; els fills de " CAL SENDRÓS " es compte que un dels fills agafa un sac d'avellanes i passan per les darreres es deslligà o s'esquerdà el sac i totes les avellanes per terra i vet ací , que mentre les plegava apressadament , passà el seu pare que anava , de bon matí, cap al tros. Li pregunta que feia i li digué que plegava aquelles avellanes que eren del Jaume " Bruno " i quan acabés aniria cap al tros. Per això s'havia aixecat més aviat que ell. Les llunes es feien de nit per portar-les a vendre de bon matí.
Ara les més sonades foren les LLUNES que feren els DOS XICOTS a la pobre ASSUMPTA MASDEU I AYMAMI, que vivia a la planta baixa de l'edifici de " LA BONA LLAVOR " ( café i establiment de queviures regentat per la tia Angeleta, mare de mossèn Eugeni, on hi anaven els carlins i el joven d'aquest cap de poble ), situat al carrer de sant Sebastià , al costat on avui hi ha la Caixa Rural. Doncs bé l'Assumpta sempre portava les claus del rebost de les avellanes damunt seu a una butxaca sota de la primera faldilla. El dia preví per ensecar-les i vendre-les obrí el rebost i s'esglaià. D'aquell munt d'avellanes que pensava veure sols restaven sis sacs. No s'ho podia creure, si la punguen no hi troben sang. I mirant poc a poc i posant ells ulls a les parets i trespol va veure un gran esvoranc fet des de l'estable i per allí els sacs d'avellanes, tris tras , anaren marxant.
Aquesta segona fotografia correspon a la porta i façana de " Cal Sisquet " com es actualment al carrer sant Sebastià, que per cert poc a canviat. L'oncle era un gran fumador de cigarretes i assegut en un cadira , parlava en tots els que passaven per dit carrer, mentre la cendra li queia damunt de la camisa i pantalons. Més d'una guspira i deixà la senyal. Jo també, quan era fumador, els pantalons semblavan blancs de tanta cendra i les camises presentaven un aspecte lunar pels numerosos fogalls o " foades " que tenian. Una de les persones que més conversació va tenir amb l'oncle, aleshores ja bastant malaltís, fou amb una dona de Reus anomenada Anita, que pujava a cosir , i s'asseia en una cadira a la plaçeta. De renom li deien " el cavall de batre " doncs caminava molt lleuger. L'altra persona que més hi parlava era el vell " Moreno " amic d'infància.
CASAMENT. L'oncle FRANCESC AIXALÀ i FONT es casà amb la tia MARIA SALVAT i BIGORRA el 23 de febrer de 1.911. Ell tenia 25 anys , era . forner i ella 22 anys. Foren testimonis : JOSEP SALVAT REVASCALL i SEBASTIÀ MASDEU OLIVÉ. Figuren com a Rector : Miguel Saludes i Ciuret; com a Jutge : Joan Mariné i com a Secretari : Domingo Bertran i Rovira.
F I L L S. De dit matrimoni nasqueren els següents fills..
. FRANCESC AIXALÀ i SALVAT nascut a les quatre de la tarda del 10 de maig de 1.912 . Li posaren els noms de Francesc, Josep i Anton. Els pares foren : FRANCESC AIXELÀ i FONT i MARIA SALVAT i BIGORRA. Els avis paterns : RAMON AIXELA i MINGUELL i JOSEFA FONT FREIXA, de Vilaplana i d'Alforja respectivament. Els avis materns ( també els meus) : FRANCESC SALVAT i AIMAMÍ i MARIA BIGORRA i MARINÉ. Figuren com a Jutge : Jaume Pamies i Revascall i com a Secretari : Domènec Bertrán i Rovira.
. JAUME AIXALÁ i SALVAT nascut a primeres hores del matí de dia 23 de febrer de 1.914. Li posaren els noms de : JAUME, CASIMIR i JOSEP. Va morir quan no tenia un any. La tia Maria sempre deia a les meves cosines que tenien un angelet al cel.
. DOLORES ( LOLA ) AIXALÂ i SALVAT nascuda a les 5 de la matinada del 1 de març de 1.915. Li posaren els noms de : DOLORS, MARGARITA i JOSEFA. La meva mare va ser padrina de bateig.
. FRANCESCA ( PAQUITA ) AIXALÀ i SALVAT nascuda a les 9 del mati del dia 4 d'agost de 1.917. Li posaren els noms de : FRANCESCA, LLÚCIA i ELISABETH.
. MERCEDES ( MERCÈ) AIXALÀ i SALVAT nascuda a les 11 del matí del 27 de març de 1.921. Li posaren els noms de : MERCÈ, MARIA i JOSEPA. Es la meva padrina de baptisme i l'única que viu al Col.legi del Sagrat Cor de les Germanes Carmelites " Vedruna " de Tarragona. No pot gaudir de tot el que escrig doncs pateix la malaltia d'Alzheimer.El meu pare va ser el padrí.
. MARIA AIXALÀ i SALVAT nascuda a la 1 de la tarda del 30 de maig de 1.928. Vivien al carrer Dr. Mallafré número 23. Li posaren els noms de : MARIA, MARTA i FRANCESCA. LLavors l'oncle i la tia tenien 45 anys i 4l anys respectiva
M O R T D E L S O N C L E S. La tia MARIA morí a l'edat de 53 anys el dia 6 de febrer de 1.940 a les vuit de la nit. La causa de la mort fou : dibetes grancreàtica. El que notificà la mort fou el seu fill Francisco Aixalà i Salvat. La mort va èsser trenquila, s'apagà com una espelma.
L'oncle SISQUET estava molt malaltís i la mort de la seva esposa precipità els aconteixements. A més amb la MARIA MUNTÉ de " CAL SINTO " sempre estaven parlant i es deien l'un a l'altre que pocs dies els hi quedaven de vida ja que llurs malalties avançaven molt de pressa. I ella li deia a l'oncle que es moririen el mateix dia, i efectivament ella moria a 9 del matí. L' oncle que ja feia dies que no s'aixecava del llit preguntà a Lola per qui tocaven a morts i li digué per la " Sinteta " i a les 10 del matí moria l'oncle . Era el 4 de setembre de 1.94O. Tenía 56 anys. La causa de la mort : uremia. La padrineta plegava avellanes per " Cal Moreno " i van tenir que anar-la a buscar. El que testimonià la mort al jutjat fou el seu germà i pare de la Pepita i Maria " Julia ". L'oncle Sisquet actuà de Secretari accidental als naixements de tots els meus germans i de jo mateix. Això demostra la gran i assidua convivència que hi havia entre les dues families.
Aquestes morts tan seguides deixaren a " Cal Sisquet " un sentiment de tristor, de buit i melangia. Tardaren un cert temps en refer-se. Aquella veu tan dolça i delicada de la tia i aquells roncs tan forts de l'oncle , que des de la plaçeta es sentien, de sobte emmudiren. Tots notaren que quelcom essencial els hi faltava. Tenien que aprendre a ser pare i mares , penseu que la Maria solament tenia dotze anys i que tot el pes de la casa va recaure en el Francisco i La Lola, això no vol dir pas que la Paquita i la Mercè s'escapolisin, l'una estudiava Magisteri i la padrineta anava a les feines del camp i quatre anys després entrà al Postulant a Vic.
BREU RESSENYA i FESOMIA DE CADA UN.
FRANCESC AIXALÀ i SALVAT. Tots l'anomenaven FRANCISCO i els de fora el " Sisquet del Pa " com l'oncle. Era de migjana estatura, d'espatlles amples, més aviat cepadet, ulls sortits , cabell arrissat i un somriure natural. Era molt treballador i la feina de pastisser la feia amb gran gust i moltes vegades, la via vist, cantussejant i xiulant. Esmarçava moltes hores i després la gent li agraia doncs el seus pans i les seves coques eren d'un sabor diferent. Quan un pa li sortia esquifit o cremat del seus llavis florejava un petit ranec : " Me cago amb l'os pedré ". Això mateix li havia sentit a dir , infinitat de vegades a l'oncle " Ritu ", segurament venia de familia.
Era de caràcter reposat però parlava moltíssim. Tenia una cultura extensa i pregona. Li agradava molt el teatre i normalment feia d'apuntador i a més dirigia els assaigs. Era molt cuidadós i tenia en molta vàlua la familia cuidant-la amb un afecte paternal , principalment quan va tenir els fills; l' Anna Maria era la nineta dels seus ulls.
Als 28 anys va fer-se càrrec de tots els germans amb gran exquisitesa encara més, si fos possible, que els oncles. Ell fou el que portava el manteniment i la Lola la mestressa de la casa.
Jo era per ell com un germà petit , em tenia gran estimació, potser perquè al seu entorn tot eren dones i l'afecte dels oncles pasà a ell. El detall d'emportar-me a Vilanesa a la professió de la padrineta i que quan vingué de la " mili " portés un tren elèctric per jugar, sent l'admiració i delícia de tots, ho demostren. Enganxar tots els rails un darrera l'altre i que la locomotora no saltés era un treball de " benedictins ". Ara bé aquesta joguina junt amb el cavall de cartó abastà molts anys.
Tenia un profund sentit religiós encara que els darrers anys esdevingué bastant crític amb la clerecía i principalment amb la jerarquia. Era i se sentia molt català i li agradava l'història de Catalunya, les obres clàsiques de teatre d'autors catalans i comptava amb freqüència historietes i acudits.
A l'hora de fer gatzara sempre era un dels primers en apuntar-se : fer cagar el tió, el pessebre i els reis. Les portes de " Cal Sisquet " sempre estaven obertes. Els últims anys perdé la memòria per culpa de l'Alzheimer i va quedar amb la pell a l'os ( amb el menjador que havia sigut ). Va romandre assegut a una cadira, sense forçes per aixecar-se, mirant pel balconet la plaçeta.
C A S A M E N T. El Francisco es casà amb la DOLORES AIMAMI i AGUSTENCH el dia 13 de juliol de 1.944. La Dolores era de " Cal Aimami " petite i rodoneta. Filla de JOSEP AIMAMI i LLABERIA, de 35 anys i de MARIA AGUSTENCH i MARINÉ, de 32 anys. Es casaren com es natural a l'església parroquial de la Nativitat de Maria, de Vilaplana.
La foto del casament la he posat mes amunt. Està feta a la plaça i com a fons la porta i cancell de l'església. Els dos van vestits de negre. El FRANCISCO amb un vestit molt cenyit i les sabates lluyentes, porta un mocador blanc a la butxaqueta de l'americana, donant el braç a la seva esposa. I la DOLORES amb el pomell de nuvis al braç dret, unes quantes flors als cabells i donant el braç al Francisco. Els dos estan força seriosos. Al cancell surt unas nena que ara mateix no coneixo i crec que entre els caps de Sisco i de la Dolores treu el cap el que ho escriu.
F I L L S . De llur matrimoni nasqueren tres fills, dos nens i una nena, nebots meus i ensems amics. Tots ells tenen molt de " Cal Sisquet ". Són oberts, francs i comunicatius. Impregnats d'un sentit profund i religiós ( espiritual) de la vida. Ells són:
FRANCESC AIXALÀ i AIMAMI.
ANNA MARIA AIXALÀ i AIMAMI
JOSEP MARIA AIXALÀ i AIMAMI
La SEMBLANÇA de les germanes del Francisco ocuparan una pàgina especial que serà la propera. Ara tinc que deixar-vos doncs me criden cap a l'Hospital per l'intervenció quirúrgica del tumor cancerós. Adéu-siau.
