LA VIDA A " CAL MOLI ". ELS FILLS
La familia BORONAT, nouvinguts a La Riera de Gaià, se'ls coneixia com la gent de " CAL MOLI ". Efectivament la seva vida laboral i afectiva transcorria al voltant del molí. Aquest omplia de soroll i pols tota la vivenda, però era la font d'on brollaven les finançes, raò per la qual era considerada como una familia benestant si es comparava amb la situació general de la pagesia.
La materia prima sobre la que es feia la mòlta era la calcita. Un mineral del grup dels carbonats ( CaCo3 ). El seu nom prové del llatí " calis " que significa " calç viva ". Es un mineral sedimentari que es forma per l'evaporació de solucions molt riques en bicarbonat de calci. La calcita forma les calcàries, els marbres, la creta i les estalactites i estalagmites. Es presenta en cristalls preferement romboèdrics, prismàtics i també en formes compactes. ( mireu la fotografia que figura després ). Generalment és incolora o blanca, transparent, amb lluïssor vítria o ferrosa. La seva ratlla o vesta és blanca.
Es un dels millors minerals per a col.leccionar, ja que hi ha moltes formes interessants i variades, així com colorits i bonics espècimens. La bellesa d'aquest mineral ha permés també que s'utilitzi per tallar escultures. Hi ha tantes varietats que ès impossible caracterizar-les totes.
Aquest mineral és molt abundant i se'n troben pedreres per tot el mon ( els Boronats tenien una pedrera pròpia entre els pobles de Bellvei i Calafell) de la que se n'extraia en gran quantitat. Tenia un ventall d'usos com : fabricació de ciments i morters, grana del bestiar, ús com a pedres de construcció , adobs agrícoles per terres massa àcides o fins i tot per a la indústria óptica per fabricar polaritzadors de microscopis. A continuació posaré una escultura de Jordi Benito on hi figura " una campana de bronze , un toro dissercat, 14 troços de blanc d'Espanya de diferents tamanys ".
La calcita mòlta anomenda " blanc d'Espanya " es un pigment blanc que s'utilitzava com a abrasiu suau per a polir metalls i com a càrrega per diluir o reforçar a les pìntures, però no apte per les pintures al oli. Molt emprat per l'escola holandesa del segle XVII ( técniques aquoses i pastel, imprimació i càrrega ). Les matèries de càrrega més usades són les d'origen mineral, com la calcita, perquè tenen l'aventatge de no èsser higroscòpiques, i perquè tenen unes dimensions de partícules reduïdes, una vegada moltes i fetes pols, que, en permetre bones dispersions , donen materials uniformes.
A continuació posaré una fotografia de rodes ( moles ) de pedra que els Boronats encara conservan al baixos de la vivienda quan era molí. L'ús de càrregues es molt estés , els consumidors principals són : els del ram de plàstics, del paper, de les pintures, de les fibres tèxtils i del sabó....
L' estació del tren de La Riera de Gaià es nutria més dels vagons de mercaderies de " blanc d'Espanya " que de viatgers. Normalment omplien varios vagons. Però poc a poc l'ús i consum de " blan d'Espanya " minvava , ja no servia per a rentar teixits ni per blanquejar-los perquè era escàs el seu poder colorant , lo mateix en els adobs, piensos, abrasiu suau per a polir metalls . A més cada dia era menys preuat i l'esforç a realitzar no compensava amb el preu. La situació cap els anys 1.960-65 fou insostenible i tancaren. LLavors l'economia es resentí de forma palesa.
La LOLA fou rebuda a " Cal Molí " d'una forma diferenta. Pel avi JOAN : " com una poncella jove, plena de vida i de perfum " . Aquestes paraules me las digué a mi davant d'ella. Sempre va tenir amb ella molt afecte i consideració. Per l'àvia FELISA com una persona que la destronava i per la CUNYADA com una competidora.
Amb el naixement de la Mª Dolors ( 1.946 ) i després del Joan ( 1. 948 ) el " Molí " s'omplí de vida i d'alegria. La Maria Dolors era de petita grassoneta, espabilada i presumida. Als cinc anys fou internada al col.legi del " Sagrat Cor " on la Paquita era monge i professora. Per la Mª Dolors, crec que fou un xoc molt gros: passar de l'ambient familiar a un completament extrany i foraster , degut sobretot a la seva edat. Això va passar perquè la Lola van operar-la del fetge i necessitava descans. De petita era molt graciosa amb el sombreret que portava. A vegades tenia certa gelosia del seu germà. El seu caràcter era i es fort . Molt amiga dels seus amics, però si algú li feia quelcom que no li agradés era esborrat d'un cop de ploma de la llista. Jo li dic carinyosament " marmota " doncs li agrada molt dormir. Podeu contemplar al damunt una foto de tota la familia Boronat- Aixalà.
Al col.legi del " Sagrat Cor estudià batxillerat i magisteri. Després es Licencià en Filosofia y Letres. Fou professora durant bastants anys fins que va tenir que deixar-lo per a cuidar a la seva mare de parkisson. Després no li van dónar opció per retornar, cosa que l'engoixà molt . Va passar uns anys amb molta dificultat tant económica com emocional. Per fi va obtenir la diplomatura en el ISCR " Sant Fructuós " i va aconseguir ser professora de religió a l'Institut de Batxillerat de El Vendrell a on encara imparteix clases. Ara es desvetlla per l'ensenyança : preparant classes, fent evalucions, realitzant viatges de fi de curs, dirigint treballs. Envoltada de llibres a tort i a dret i com a companyes , foren durant bastants anys, tres o quatre gats. Per fi ha trobat estabilitat. Cada estiu realitza viatges moltes vegades acompanyada del germà, de la cunyada o del nebot.
Ara poso la fotografia de la Primera Comunió del Joan. Vestit de mariner com era usual en aquells temps, A les mans amb guants blancs el llibret i els rosaris. La seva germana amb vestit i guants blancs i un gorret molt airós. Els pares amb cara de satisfets, la Lola amb vestit, mantenilla i moneder negre i posant la mà damunt de l'espatlla del fill i el pare amb vestit entrecreuat posant la seva mà a l'esquena de la filla.
El JONY, com carinyosament l'anomenava la Lola, de petit era molt flac. No tenia gana i era una epopeia aconseguir que manjés. Res li agrava. La Lola el seguia per la cuina, per la galeria, per la glorieta i fins i tot per l'hort, amb el plat i la cullera, buscant la forma d'enfornar. " Jony, reiert, vine " però ell feia el sorni o anava darrera del gos. Tan l'avi com el pare quedavan maravellats de la paciència, desvetllament i constància que tenia la Lola. Era la seva nineta dels ulls.
La LOLA xalava quan estava voltada de infants al seu entorn. En aquesta fotografia la veiem asseguda sobre un rocall amb el seus fills: la Mª. Dolors i el Joan i els nebot Anna Mª i Francisco , fills del seu germà.
Un dia estant a La Riera , de les moltes vegades que hi anva per acompanyar a La Lola en la malaltia, i fer-li sortir, de tant en tant, una rialla, em digueren que estavan buscan un col.legi-internat pel Jony. Que el col.legi de " La Salle " de Tarragona no els hi agradava doncs a més d'èsser molt gran estava massificat. Buscaven un de més petit i recollit. Aleshores vaig indicar que el Cardenal Arriba i Castro feia poc que havia inaugurat un a Montblanc anomenat " Mare de Déu de la Mercè " i que la majoria de professors eren amics meus , capellans. El rector era mossèn Joan Matí i Alanis, que posteriorment fou bisbe de La Seu d'Urgell i Coprincep d'Andorra. Foren anys de profit, tan pels estudis com menjivolament. Té amics que àdhuc conserva i es creà una corrent d'amistat entre ell i mossèn Martí, de manera que, tot i siguent ja bisbe, anava moltes vegades a la casa de La Riera.
Al acabar el batxillerat es posà treballar al " moli " pero les coses ja no rodaven bé , les vaques flaques treien el cap. Un dia parlant al redós de la taula, els vaig proposar que el negoci que tenia a Barcelona d'una agència d'informes comercials i verificació de finques, podriem instal.lar-lo a Tarragona. I el Joan seria el cap. Així ho ferem i la cosa fou plou bé, inclús inaugurarem una agència a Reus.
.jpg)
El JOAN BORONAT I AIXALÀ es va casar amb la ROSA RAFI i BLANC a la basílica de Montserrat ( Mireu fotografia ) . Han tingut dos fills la MARITXELL i el JOAN. Per mitja d'un Conseller de La Caixa ,amic meu, els hi van adjudicar un pis, tral.ladant-se a viure a Tarragona. L'oficina s'instalà al carrer Reding, enfront del mercat. Les visites al bancs i caixes foren molt fructíferes car jo ja coneixia el Cap dels departaments d'informes de molts bancs i caixes de Barcelona.
Al devenir l'enfermetat del càncer i el tràfic que representava anar cada setmerna dos o tres dies a Tarragona vaig optar per el tancar Barcelona i que si ells ( el Joan i la Rosa) volien continuar amb les agències de Tarragona i Reus ( Scipio ) tenien total llibertat. Alguns anys després vaig copsar que la verdera vocació del Joan era el periodisme i que el treball de les agències li era feixuc. Actualment conmtinua col-laborant amb " El Diari de Tarragona " i es corresponsal de " Catalunya Cristina " i fa alguns reportajes a la ràdio.
Aquests fotografia correspon als empleats de les tres agències. Cada any celebraven pel dia de l'Ascensió, quan la tragueren com a festa , en un restaurant de Cambrils un menjar de germanor, que per cert era molt esperat per tots. La " bullavesa ", el marisc i sobretot el pastis final amb espelmes resplandents foren molt celebrats.
Excepte la tia Maria " Rito " , el Joan pare i Mª Dolors tots els altres eren empleats . Molts van romandre força anys. La foto correspon al paseig marítim de Cambrils. Entre ells hi ha el Sebatià Mestre i Ferré, de Vilaplana.La fotografia al Passeig Marítim de Cambrils.
